Critical Thinking

Assutzenes dels prats de l’Hades.

Deja un comentario

Segons la mitologia grega Persèfone, filla dels déus Zeus i Deméter, estava recollint assutzenes quan va ser raptada per Hades, déu de l’inframón, amb qui va ser obligada a casar-se.

cuidados-de-la-azucena

També en les creences mesopotàmiques se la relaciona amb el món del més enllà o d’ultratomba, en què consideren té poders per renéixer i tornar a començar.

Així ho descriu mentre espera el seu renaixement:

b0008f86977fc4fa0240c525ae6dae38Érem un poble ombrívol, secret i afligit, nosaltres, els que vivíem sota aquest cel d’etern ocàs davant el qual es retallaven les siluetes dels encimbellats sepulcres i obeliscs del passat. A la nostra sang corria el fred de la nit antiga del temps, i el nostre pols llanguia amb una reptant presciència de la lentitud del Leteo. Sobre els nostres patis i camps, com invisibles i indolents vampirs sorgits de mausoleus, s’elevaven i fluctuaven les negres hores, amb ales que destil·laven una malèfica debilitat producte del fosc dolor i la desesperació de morts segles. Els mateixos cels es trobaven carregats d’opressió, i respiràvem sota ells com en un sepulcre, segellat per sempre amb tota la seva estancament de corrupció i lenta decadència, i amb tenebres impenetrables excepte per als agitats cucs.

8fc037ce827e8e77bb50df5397f7efc8

En ombres vivíem, i estimàvem com en somnis, com en els ganduls i místics somnis que planen sobre els últims límits del insondable repòs. Sentíem per les nostres dones, amb la seva pàl·lida i espectral bellesa, el mateix desig que els morts de cas senten per les fantasmagòriques assutzenes dels prats de l’Hades. Passàvem els nostres dies vagant per entre les ruïnes de solitàries i immemorials ciutats, els palaus de calat coure, igual que els seus carrers oberts entre llargues files de esculpits obeliscs daurats, es veien ombrívols i mòrbids sota la llum morta, o jeien submergits per sempre en mars de immòbil ombra; ciutats que vasts temples de ferro preservaven encara la seva foscor de primordials misteri i horror, i des d’on les escultures de déus segles enrere oblidats miraven amb ulls inalterables.

 

Anuncios

Autor: @anicolab

@anicolab

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s