Critical Thinking

Simbiosi

Deja un comentario

A vegades les flors més boniques les trobem en els paratges més inospits, aquestes flors si aconsegueixen sobreviure creixen amb tal força que arriben a convertir-se amb el temps en permanents de la zona i úniques. La seva característica principal és el seu esperit de lluita i supervivència en un medi extrem.

Avui és força difícil trobar territoris d’aquestes característiques, però si busques apareixen amb la singularitat d’una bellesa no sempre a l’abast de tothom. La seva meravella radica en la seva extravagància i originalitat i això els fa únics com la seva fauna i flora. Com tu. Si el territori és frontere – fronteres artificials creades per interessos geopolítics que demostren la perversitat dels seus creadors separant zones culturals i lingüístiques similars -, imprimeix caràcter i tenacitat per preservar el seu capital cultural de conqueridors vinguts a menys. Ets un exemple.

images (1)

La primera vegada que vaig senti parlar d’aquest lloc va ser fa uns 50 anys molt temps per alguns poc per la Terra – els detractors del canvi climàtic es refereixen a 700.000 anys enrere per dir-nos que llavors hi havia més CO2 a l’atmosfera i vivien els dinosaures, penso que ara som deficitaris en dinosaures però no en CO2 – el meu pare receptor de mercaderies en el que ara és RENFE o abans, li preguntava per la seva gent, la seva resposta sempre era la mateixa: estranys  però bona gent. Ara entenc el que deia. La terra forja el caràcter de les persones dotant de personalitat i com més dura és la Terra més caràcter imprimeix. Com tu.

A mitjans del segle passat es va eradicar el paludisme, mosquits, avui encara se’ls nota més si ets foraster, gairebé no em piquen encara que si vaig en companyia s’acarnissen amb ella. Em sembla lògic els animals són intel·ligents i el meu pefil gòtic s’alegra pels ratpenats, on hi ha mosquits … Ara mateix aquest paratge tan especial pateix dues plagues ambientals que es troben dins del Top10 mundial, el Caragol Poma i el Musclo Zebra. Tenen el seu Far inundat perquè el mar els guanya terreny erosionant aquestes llargues platges en què el banyador  esta mal vist no precisament pel seu colorit i encara ens volen deixar aquests mantinguts amb menys, ho tenen difícil la gent de la frontera són molt territorials, ho se també ho sóc, d’una altra, sempre ens defensem de les agressions. La seva fauna és increïblement rica i també necessitada del tercer aiguamoll més gran d’Europa. La seva flora és com el terreny dura però preciosa. En aquesta terra gens fàcil tot i que es cataloge com a Parc Natural a part d’haver aconseguit apropiarte de tots els adjectius de la terra, ser com aquestes flors singulars no està a l’abast de qualsevol sol dels més tenaços i resistents com tu Lluisa. Feliç aniversari amiga.

Autor: @anicolab

@anicolab

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s